La meva etapa a l´escola va ser bastant divertida, recordo amb especial bon record fins a cinquè. Fins aquell curs tot va ser rialles, bon rotllo, en fi tot el que es pot esperar d´uns infants sense problemes. Els pares, els mestres de l´escola i tothom sabia que érem una classe bastant mogudeta, ja que hi havia bastants nens amb problemes familiars i d´altres que directament s´havien tornat boijos de tant veure Son Goku. Així que, reconegut per tothom a cinquè ens vam posar uns professors bastant durs, tant durs que les classes moltes vegades estaven dedicades a ensenyar-nos normes de conducta. Semblàvem un grup militar, on el mestre era el nostre sargent.
A partir de 5è tot va canviar radicalment, es notava com ja no anàvem a l´escola amb aquella felicitat que anàvem fins feia poc. Tinc un especial record d´un professor que com no ens podia controlar fins i tot feia ús de la força. Es va inventar el que ell li deia la màquina tanca boques, entre d´altres moltes coses que feia. També hi havia un altre que ens castigava sense pati a la més mínima, hi havia gent que potser estava sense pati 2 mesos.
Per si tot això fos poc, a sisè el meu tiet polític va començar a donar classe a la mateixa escola on jo hi anava. Al principi vaig pensar que seria una bona cosa, però amb el temps vaig sentir molt d’agobi, era com tenir un espia constantment al darrera, quan feia alguna cosa i s’enterava, li faltava temps per trucar a casa i dir-s’ho a ma mare. Tenia a tots els professors que a la més mínima que fes s’ho diguessin. Va ser un any fatal, menys mal que a final de curs, amb el viatge a Roses es va arreglar tot, aquest viatge va ser l´única experiència positiva que tinc dels dos últims cursos de la primària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario