L'Elogi de la feblesa és un llibre autobiogràfic de Alexandre Jollien on l'autor narra les seves experiències a través d'un diàleg amb Sòcrates. Ell és un jove amb paràlisis cerebral destinat a treballar en un taller ocupacional per a discapacitats però gràcies al seu esforç a vegades difícil i dolorós però sempre estimulant, aconsegueix accedir a la universitat i estudiar filosofia.
Per començarl, podriem parlar de Sòcrates i del seu mètode maièutic ja que és un aspecte molt important i de gran repercussió a la vida de Alexandre Jollien.
Sòcrates fou un filòsof grec a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Sòcrates pren renom principalment per les seves aportacions en el camp de l'ètica i és també el creador de l'ironia socràtica o mètode socràtic. Es tracta d'un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar a l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Seguidament, i entrant més en el contingut del llibre, podem parlar de la filosofia amb relació a Alexandre Jollien. Per a ell a filosofia és allò que ha fet girar la seva vida radicalment, la filosofia és qui la marcat un destí. Al final de la pàgina 28 i seguint la pàgina 29 del llibre trobem la seva pròpia definció de filosofia, és a dir, el que a ell li aporta; i diu així: "Va capgirar la meva vida fent-la de cop i volta més interessant. Tot esdevenia font de reflexió. En aquest vast programa percebia, a la vegada, una aventura apassionant, un repte que calia assumir i un estímul valuós. Des d'aquell dia, em vaig proposar dedicar-me a aclarir la meva singular situació i analitzar - tan com en fos possible - les reaccions dels meus eminents educador".
I en un altre paràgraf més avall diu: "Em va permetre salvar la meva pell i tenir finalment la possibilitat de reaccionar, d'oposar temptatives de resposta als interrogants que m'obsessionaven. La lectura dels filòsofs em va ajudar a saber comprendre millor, a donar un sentit a la realitat".
Un altre concepte important que n'hem extret del llibre és "la mirada de l'altre". Ell parla sobre la importància de treballar per a que els altres no l'etiquetessin, perquè el deixesin evolucionar i no el tractessin de incapaç. En un paràgraf de la pàgina 38 ell ho descriu d'aquesta manera: "D'aquí ve el meu interès per a la filosofia. Calia que em proveís de les armes adequades per poder combatre totes les etiquetes que ens penjaven sense parar. Pel que fa a aquesta qüestió, en pla ètic, Sartre, un altre dels teus col·legues, ha parlat molt de la cosificació. La cosificació consisteix a reduir l'altre a la categoria de cosa; redueix l'altre a un mer atribut, no veu en ell res més que una qualitat o un defecte, el petrifica i d'aquesta manera bloqueja tota mena d'evolució".
Eva Rodríguez
Eis familia!!
ResponderEliminarJo he posat això del llibre... afegiu més conceptes o modifiqueu, si creieu convenient, els que he posat jo...
Encara s'hauria de parlar del concepte de "normalitat" per exemple.
Ens veieeeem pirulisss jaja :D
Hola comentaré un "mic" alguns capítols del llibre:
ResponderEliminarLa pietat anestesia
Pàg. 47: “Tot això va fer que m’adones que jo pertanyia a “un altre món”. Des d’aquell precís moment calia fer el que fos per integrar-me, per aprendre el llenguatge d’aquest món, els seus codis i les seves prohibicions. Vaig començar per observar”
Jullien va descobrir que els sentiments i les emocions tenen un codi, el qual ell desconeixia. Suposo per que els seus educadors no trobaven necessari donar aquests coneixements, diguem que no esperaven que es relaciones amb persones de fora del centre, amb noies o “normals”, ells ja donaven la feina feta...
Altre tema d’aquest capítol el planteja Sòcrates, quan parla de la ignorància de les persones davant de l’ésser diferent. El veure que projecta el mateix sentiment vers als altres com per exemple un cec. La mirada piadosa, amb pena de la seva situació, nega la seva llibertat i li nega a ell mateix. Jullien perd igualtat, perd ésser home. Jullien se n’adona que la imatge projectada, pel receptor piadós no li ajuda a madurar, en canvi la dels companys que el tracten com un igual, que li fan bromes de la seva discapacitat, el fan un igual.
No puc deixar de explicar el que vaig sentir després de llegir el següent capítol
La generositat del veritable afecte
Aquest és el text que més m’ha emocionat, ha sigut Jean qui m’ha arribat gràcies a la seva senzillesa, un noi que la seva alegria era veure com Jullien superava les seves fites. Ja que ell, Jean, mai no ho aconseguiria si que podia demostra-li el seu total recolzament i crec que la seva admiració.
Pàg. 31: Sabia del cert que ell mai no podria caminar; i, tanmateix, mitjançant la seva humil presència, havia acompanyat cadascun dels meus passos, sense dir un mot, sense cap gest, amb la generositat que resulta d’un veritable afecte”
Emocionant, veritat??
Esther