La primària va ser una època molt emocionant on tot es veia diferent, podies tenir molts amics i també molts noviis que duraven els cinc minuts de patí, però sempre ni havia un de preferit, que podia durar molts anys.

L'Anna era una nena rossa, petita per a la seva edat, esquifida. S'amagava radere d'unes ulleres grans, una nena tímida i riallera.

Anava a una escola molt competitiva, on ser el primer de la classe, el més guapo o la mes simpàtica era el més important.
A la seva escola es potenciava la superioritat davant de l'altre, cosa que no agradava a l'Anna, perquè sempre n'hi havia nens que potenciats per professors s'en reien dels altres, sort que desprès la mama ho solucionava tot amb una gran abraçada.

L'Anna era coneguda a l'escola , ja que la seva mare era la propietària d'una petita tenda de llaminadures al costat de l'escola.
Tenia un germà gran que no li havia deixat gaire bona imatge davant dels professors, i això no li ajudava gaire a pujar nota, ja que era important ser Germà de Fulanito o Menganito, però ella simplement era la nena de las llaminadures.

Aquesta foto era d'un dia de carnestoltes.